Interesant treball i video
En aquest vídeo del projecte #SomCrítics (https://www.fbofill.cat/som-critics), grans referents educatius ens parlen sobre quins són els reptes a l’hora d’impulsar el pensament crític a l’educació
El pensament crític és una de les competències clau que menys s’han treballat, especialment si cerquem pràctiques profundes, rigoroses i transformadores. Ser capaç d’analitzar de manera crítica una situació o informació requereix de destreses (inferir, sintetitzar, comparar etc,) i actituds (autonomia, compromís etc.) que permetin comprendre i interpretar els fets socials i dur a terme un procés de decisió racional, responsable i autònom.
El context social i polític actual ens segueix demanant, cada cop amb més urgència, una ciutadania capaç de raonar, desconfiar i transformar. Els atemptats del 17-A, l’actualitat vinculada al Procés, els reptes de l’acollida de persones refugiades, els límits de la llibertat d’expressió i del discurs de l’odi, la invisibilització de la dona en els currículums… aquests i altres debats han interpel·lat a molts professors i profesores a abordar aquests temes amb l’alumnat.
Segons l’Edubaròmetre, prop d’un 70% de les dels docents considera que s’han de debatre fets polítics i socials excepcionals a l’aula. En aquesta dada es sumen un 40% de docents, que afirmen debatre actualment temes socialment vius a l’aula, i un 29,3% de docents que voldrien fer-ho però no s’atreveixen per por a com es pugui interpretar. Aquest gairebé 30% de professorat que evita fer-ho per por contrasta amb la dada d’un 70% de famílies que considera positiu tractar temes socials i polítics a l’aula, amb l’objectiu que l’alumnat desenvolupi el seu propi criteri. Aquestes dades són una bona notícia per qui aposta pel pensament crític, i també una oportunitat per a posar-lo al centre del debat educatiu.
A partir d’aquest context, #somcrítics pretén posar en el centre de l’agenda educativa la necessitat de promoure el pensament crític. Existeixen des de fa anys casos ben transformadors de pràctica reflexiva, i hi ha molt per aprendre d’ells per promoure el pensament crític d’una manera més generalitzada. Però la promoció del pensament crític requereix, també, mesures estructurals que donin suport a les iniciatives d’aula.
Volem dibuixar el punt de partida en el que estem, visionar horitzons desitjables i sobretot posar sobre la taula propostes que ens permetin avançar amb ambició i rigor. Per donar les primeres passes ens plantegem algunes preguntes:
- Es promou prou el pensament crític a l’escola catalana actual? Com s’està fent?
- S’estan avaluant les pràctiques existents? Com?
- Com superar la por del professorat a l’hora d’abordar temes controvertits a l’aula?
- Com podem promoure pràctiques concretes i profundes sobre pensament crític?
- Quines són les accions prioritàries que hauria d’engegar l’administració?
- Quin ha de ser el rol del professorat?
- Com ensenyar a pensar sense dir “què” pensar ?
- Quins són els límits a l’hora d’introduir temes controverits en l’educació? N’ha d’haver-hi?
- Què més es pot fer des de l’aula, dels del centre educatiu, per part de les famílies, als llibres de text i altres materials educatius de suport, per part de la comunitat, a les universitats per promoure el pensament crític?
En els propers mesos es desenvoluparan activitats obertes i participatives per reflexionar, crear i compartir propostes:
- Engegarem amb un seminari d’experts, del qual es despendran les primeres propostes sistèmiques per compartir i debatre.
- Més tard es preveu realitzar una jornada oberta per inspirar-nos amb alguns referents del pensament crític a l’educació, però també per descobrir algunes estratègies d’aula per poder posar-nos en marxa acompanyats amb docents que ja són exemples de canvi.
- Hi haurà altres sorpreses que anirem proposant. Per tant, us animem a seguir connectats a l’etiqueta #somcrítics per ser els primers en apuntar-vos!
